This essay studies the characteristics of the Rusiñol aphorism and maxims, its tradition and its classification into different themes. The artist has poured into his maxims a bittersweet view of reality, moving from the most terrible irony and humour to metapoetic games, and emerging in some sentences a misogynistic tone. Rusiñol criticizes certain stereotypes with the intention of laugh of some bourgeois and fashions aspects of the epoch, but in his reflections appears some artistic concern and above all his view of reality.
Inhaltsverzeichnis (Taula de continguts)
- Introducció
- Rusiñol i la tradició aforística catalana
- Els aforismes de Rusiñol
- Temes principals i característiques
- Conclusió
Zielsetzung und Themenschwerpunkte (Objectius i temes principals)
Aquest estudi aprofundeix en la faceta aforística de Santiago Rusiñol, analitzant el seu recull "Màximes i mals pensaments" (1927). L'objectiu és explorar com la seva obra es relaciona amb la tradició aforística catalana i com reflecteix el seu pensament, les seves observacions socials i la seva evolució artística.
- L'evolució artística de Rusiñol, des del Modernisme fins al seu escepticisme moral.
- La influència de la tradició aforística catalana en l'obra de Rusiñol.
- El valor dels aforismes de Rusiñol com a reflexió social i crítica.
- Els temes principals i les característiques estilístiques dels aforismes de Rusiñol.
Zusammenfassung der Kapitel (Resum dels capítols)
- Introducció: Aquest capítol presenta "Màximes i mals pensaments" com una obra que revela la polifacetisme de Rusiñol, tant en el seu art com en el seu pensament, des del costumisme i el Modernisme fins al seu escepticisme moral.
- Rusiñol i la tradició aforística catalana: Aquest capítol analitza com "Màximes i mals pensaments" s'inscriu en la tradició aforística catalana, des de l'època grecoromana fins als autors del segle XIX.
- Els aforismes de Rusiñol: Aquest capítol explora els temes principals i les característiques estilístiques dels aforismes de Rusiñol, destacant la seva saviesa vital, el seu to irònic i la seva crítica social.
Schlüsselwörter (Paraules clau)
Paraules clau: Santiago Rusiñol, aforisme, tradició aforística catalana, Modernisme, escepticisme moral, crítica social, "Màximes i mals pensaments", art, literatura, filosofia.
Preguntas frecuentes
¿Qué analiza el ensayo sobre Santiago Rusiñol?
El estudio analiza la faceta aforística de Santiago Rusiñol, centrándose en su obra "Màximes i mals pensaments" (1927) y su relación con la tradición catalana.
¿Cuáles son los temas principales de los aforismos de Rusiñol?
Los temas incluyen la crítica social, la visión agridulce de la realidad, juegos metapoéticos, humor, ironía y, en ocasiones, un tono misógino propio de la época.
¿Cómo evolucionó el pensamiento de Rusiñol?
Su obra refleja una transición desde el Modernismo hacia un escepticismo moral, manteniendo siempre una preocupación por el arte y la observación de la burguesía.
¿Qué importancia tiene la ironía en sus máximas?
La ironía es una herramienta clave que Rusiñol utiliza para reírse de los estereotipos y las modas de su tiempo, aportando una sabiduría vital crítica.
¿Se inscribe su obra en alguna tradición específica?
Sí, el ensayo sitúa sus máximas dentro de la tradición aforística catalana, que se remonta a la época grecorromana y llega hasta los autores del siglo XIX.
- Citation du texte
- Francisco Ruiz (Auteur), 2007, Màximes i mals pensaments de Rusiñol. Entre l’escepticisme moral i l’aforisme artístic, Munich, GRIN Verlag, https://www.grin.com/document/962540
